Aprendre. Procés i dimensions.

//Aprendre. Procés i dimensions.

Aprendre. Procés i dimensions.

Aprendre és un procés complex. Procés perquè mai s’atura i sempre s’està produint, sempre està esdevenint. Complex perquè hi intervenen infinits factors, molts d’ells coneguts, d’altres desconeguts, alguns visibles, d’altres invisibles i molts més encara que no es poden descriure.

El que sabem, i així ho demostra l’experiència de milers d’anys d’evolució humana, és que aprendre respon a aspectes que provenen de l’acumulació d’aprenentatges de les generacions anteriors i que es transmeten mitjançant dos camins principalment. El primer seria a través dels nostres gens, i per tant en gran mesura a través de la família biològica. El segon a través de tot allò que prové de l’inconscient col·lectiu i que es troba en camps intangibles però que regula, molt més del que ens pensem, la nostra vida quotidiana.

També sabem que aprendre suposa connectar amb les emocions pròpies i les que provenen de l’ambient i de l’entorn físic, digital i invisible també, i que per tant, aprendre té connotacions emocionals i ambientals rellevants que afecten a més, a la formació i desenvolupament del cervell i de l’organisme físic.

Aprendre implica també experimentar, fer, provar, errar i jugar. Aprendre requereix acció i creació. Significa que sense experiència directa en primera persona, ja sigui de manera individual o com a part d’un col·lectiu, necessita de la participació de cadascú, de la vivència en plenitud i la posterior presa de consciència i reflexió.

L’experiència ens diu que cada persona es desenvolupa i creix a un ritme i d’una manera diferent, la qual cosa, aprendre significa respectar que som iguals en la diferència sense tenir en compte edat, gènere o nacionalitat. Suposa, a més, apreciar les experiències prèvies i les projeccions futures des de l’empatia sincera i profunda de cadascú.

Aprendre és un procés que es basa en la conversa en dos grans espais i moments infinits, l’individual i el social. Les persones necessitem compartir, escoltar-nos, expressar-nos, mirar-nos entre nosaltres per aprendre juntes; i també necessitem els nostres moments i espais d’introspecció i reflexió interior per ordenar i construir significats.

En definitiva, aprendre és un camí que mai s’acaba i que només vivint i fent créixer l’art de viure, el qual l’amor i la creativitat en són ingredients imprescindibles, sabrem que encara estem aprenent a aprendre.

Escrit per Xavier Pujol Auden, soci de MakeIt! Education, SCCL.

Fotografia feta per Angelo Petrozza.

ÚLTIMES ENTRADES

ÚLTIMS TUITS

2019-03-11T09:36:38+00:00 28 de febrer de 2019|0 Comments

Leave A Comment